Esfera
-
L'horta d'un altre món
cercant la fertilitat perduda...
Sabem que algun dia va ser-hi. Sabem que la terra està desitjant que hi torni. I que el més natural és que ho faci. Però no és fàcil restituir la fertilitat a una terra que ha estat maltractada amb químics durant dècades. Ella ens demana que la deixem refer-se de tants despropòsits. No vol que estiguem contínuament passant amb pesades màquines per la seva superfície, que la remoguem, que la voltegem, que la trepitgem. Ens demana pau, que deixem que torni l’harmonia que algun dia la va habitar, que tinguem paciència, que la treballem amb cura , ...nEscollir un mètode de cultiu no és una feina senzilla. Encertar la manera de treballar és fonamental per a poder millorar l’estructura de la nostra terra i, de pas, la seva fertilitat, la seva capacitat de fer créixer plantes en el seu si. Fins ara hem fet servir eines de les habituals en una agricultura ecològica podríem dir “industrial”. Substituir els ensums “prohibits” per d’altres de “legals” no aporta gaire. Hem canviat els adobs químics per fems i compost, els fitosanitaris de síntesi per productes d’origen vegetal, hem fet rotacions de cultius, etc. Però la terra ens demana que fem moltes coses més. És fonamental no deixar la superfície mai nua, tenir sempre plantes “treballant” la terra, mantenir la humitat, potenciar la biodiversitat, no remoure la terra si no és necessari... Per això estem fent canvis radicals en la nostra manera de treballar, orientant-nos cap a una agricultura molt més natural: fem bancals elevats, que mai seran trepitjats ni tornats a treballar, els cobrim amb grans capes de palla i restes dels cultius, plantarem gran quantitat de plantes acompanyants (caputxines, calèndules, clavells d’índies, alfàbrega, sajolida, anet, etc) i d’altres arbustives que faran una feina molt important de protecció dels cultius, com a tanca vegetal i com a refugi de fauna útil, ... Aquest manera de fer s’apropa a la permacultura, que van crear Bill Mollison i David Holmgren en Austràlia. I beu de l’agricultura natural de Masanobu Fukuoka i de l’agricultura sinèrgica d’Emilia Hazelip, que cercava l’autofertilitat de la terra. Un pas més al nostre camí... -
L'hortet de l'Autonòma
cercant la fertilitat perduda...
Sabem que algun dia va ser-hi. Sabem que la terra està desitjant que hi torni. I que el més natural és que ho faci. Però no és fàcil restituir la fertilitat a una terra que ha estat maltractada amb químics durant dècades. Ella ens demana que la deixem refer-se de tants despropòsits. No vol que estiguem contínuament passant amb pesades màquines per la seva superfície, que la remoguem, que la voltegem, que la trepitgem. Ens demana pau, que deixem que torni l’harmonia que algun dia la va habitar, que tinguem paciència, que la treballem amb cura , ...nEscollir un mètode de cultiu no és una feina senzilla. Encertar la manera de treballar és fonamental per a poder millorar l’estructura de la nostra terra i, de pas, la seva fertilitat, la seva capacitat de fer créixer plantes en el seu si. Fins ara hem fet servir eines de les habituals en una agricultura ecològica podríem dir “industrial”. Substituir els ensums “prohibits” per d’altres de “legals” no aporta gaire. Hem canviat els adobs químics per fems i compost, els fitosanitaris de síntesi per productes d’origen vegetal, hem fet rotacions de cultius, etc. Però la terra ens demana que fem moltes coses més. És fonamental no deixar la superfície mai nua, tenir sempre plantes “treballant” la terra, mantenir la humitat, potenciar la biodiversitat, no remoure la terra si no és necessari... Per això estem fent canvis radicals en la nostra manera de treballar, orientant-nos cap a una agricultura molt més natural: fem bancals elevats, que mai seran trepitjats ni tornats a treballar, els cobrim amb grans capes de palla i restes dels cultius, plantarem gran quantitat de plantes acompanyants (caputxines, calèndules, clavells d’índies, alfàbrega, sajolida, anet, etc) i d’altres arbustives que faran una feina molt important de protecció dels cultius, com a tanca vegetal i com a refugi de fauna útil, ... Aquest manera de fer s’apropa a la permacultura, que van crear Bill Mollison i David Holmgren en Austràlia. I beu de l’agricultura natural de Masanobu Fukuoka i de l’agricultura sinèrgica d’Emilia Hazelip, que cercava l’autofertilitat de la terra. Un pas més al nostre camí...