Esfera
-
Plataforma Som Lo Que Sembrem
L’herbicida més utilitzat al món és més tòxic del que es pensava
Un engany al descobert El glifosat és la “substància activa” del Roundup, l’herbicida més utilitzat al món i propietat de la coneguda multinacional Monsanto. A l’estat espanyol ha estat promogut com a “herbicida benigne”, però els seus efectes sobre el medi i els éssers vius poden ser molt greus, sobre tot si tenim em compte que el seu ús està generalitzat en sistemes agraris emblemàtics com les oliveres andaluses, els tarongers valencians, i d’altres cultius molt freqüents a la Península, així com a sèquies de reg, patis escolars, i jardins públics.Diferents estudis han demostrat la toxicitat del glifosat, essent els més recents els publicats l’any passat pel grup de Prof. Séralini, de la Universitat de Caen (França), que mostraven la toxicitat tan de l’aigua de l’aixeta contaminada amb Roundup com dels aliments de plants ruixades amb aquest herbicida. Però el darrer estudi d’aquest grup, publicat a la revista científica “Toxicology” ], mostra, amb 9 herbicides que contenen glifosat (inclòs el Roundup de Monsanto), l’alta toxicitat d’un component anomenat POE-15 (tallowamina polietoxilada). Tot i que les etiquetes dels herbicides sovint no esmenten la presència de components addicionals com la POE-15, aquests són fonamentals com a adjuvants en el funcionament de l’herbicida, ja que dissolen les superfícies amb cera de les plantes i les membranes de les cèl·lules vives, i permeten la penetració de l’herbicida en els teixits de les plantes. Per tant, aquestes substàncies poden afectar a totes les cèl·lules vives, incloent-hi les humanes. No és admissible que la composició exacta del Roundup estigui classificada com a confidencial, com tampoc ho és que els adjuvants sovint estiguin classificats toxicològicament com a “inerts”. Un còctel perillós als nostres jardins i taules L’estudi abans esmentat mostra una toxicitat addicional dels herbicides analitzats del tipus Roundup en comparació amb la ja coneguda toxicitat del glifosat. Però, per tal de declarar com a “segur” l’ús dels herbicides tipus Roundup, les agències sanitàries i ambientals oficials i les empreses fabricants d’aquests productes avaluen els seus efectes en assaigs amb mamífers utilitzant només el glifosat, sense adjuvants, però no els efectes de l’herbicida comercial “complet” incloent-hi substàncies com la POE-15. Per tant, totes aquestes avaluacions, així com les recomanacions de nivells màxims autoritzats de residus d’herbicides que resulten d’elles, són clarament insuficients. L’herbicida que acompanya als cultius transgènics El glifosat, en les seves diferents formulacions comercials, com el Roundup, s’ha estén per tot el món gràcies als cultius transgènics perquè una de les modificacions genètiques més freqüents és, precisament, la que els fa resistents a aquest herbicida. Així, al ruixar una camp d’aquestes varietats amb glifosat moren totes les plantes excepte les transgèniques. Els estudis esmentats sobre la toxicitat del glifosat i el seus adjuvants arriben en un moment crític per a la població europea perquè ara mateix la UE discuteix la possible autorització de cultius transgènics resistents a glifosat. Les organitzacions sota signants exigim que aquests estudis siguin tinguts en compte en el debat sobre aquestes autoritzacions. Processos insuficients Però no només s’ha de qüestionar l’aprovació d’herbicides com el Roundup o de cultius transgènics resistents a aquests productes, sinó també els mateixos mètodes i procediments d’avaluació i autorització. Aquesta revisió s’ha de desenvolupar d’una manera transparent i incloent-hi les diferents posicions de la comunitat científica. Les agències encarregades de l’avaluació dels risc d’aquests productes s’han recolzat, fins ara, en els estudis de Monsanto, i per això, les decisions preses han de ser rebatudes degut a la seva lleugeresa i a les pràctiques secretistes utilitzades, que no permeten avaluacions completes i transparents. L’accés a tota la informació sobre els efectes dels herbicides sobre la salut ha d’estar garantida per llei. Les organitzacions sota signants fem una crida a la revisió del procés d’aprovació de plaguicides que inclogui l’avaluació de la toxicitat a llarg termini de la formulació completa d’aquests productes, tal i com es comercialitzen i s’utilitzen al medi. A més, volem posar en qüestió un model de producció dirigit exclusivament per els interessos corporatius i financers, i que no s’enfoca a garantir un dret humà bàsic com és el dret a una alimentació sana i suficient. Davant d’això, un altre model es troba en perill, un model en el que milions de camperols i camperoles del món produeixen aliments per a la gran majoria de la població de manera sana i respectuosa amb el seu entorn i amb la resta d’éssers vius. El relator de les Nacions Unides, Olivier de Schutter, sosté que l’agroecologia és un mode de desenvolupament agrícola que ha demostrat que pot permetre avançar ràpidament cap a la realització d’aquest dret humà. Aquest model agroecològic és incompatible amb herbicides i transgènics. Organitzacions signants: Amigos de la Tierra Alianza por la Soberanía Alimentaria Córdoba (ASACO) Confederación de Consumidores y Usuarios (CECU) Ecologistas en Acción Instituto de Sociología y Estudios Campesinos (ISEC) Observatorio de Soberanía Alimentaria y Agroecología Emergente (OSALA) Perifèries Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià Red de Semillas Revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas Sociedad Española de Agricultura Ecológica (SEAE) Som lo que Sembrem -
Pugem a l'hort
L’herbicida més utilitzat al món és més tòxic del que es pensava
Un engany al descobert El glifosat és la “substància activa” del Roundup, l’herbicida més utilitzat al món i propietat de la coneguda multinacional Monsanto. A l’estat espanyol ha estat promogut com a “herbicida benigne”, però els seus efectes sobre el medi i els éssers vius poden ser molt greus, sobre tot si tenim em compte que el seu ús està generalitzat en sistemes agraris emblemàtics com les oliveres andaluses, els tarongers valencians, i d’altres cultius molt freqüents a la Península, així com a sèquies de reg, patis escolars, i jardins públics.Diferents estudis han demostrat la toxicitat del glifosat, essent els més recents els publicats l’any passat pel grup de Prof. Séralini, de la Universitat de Caen (França), que mostraven la toxicitat tan de l’aigua de l’aixeta contaminada amb Roundup com dels aliments de plants ruixades amb aquest herbicida. Però el darrer estudi d’aquest grup, publicat a la revista científica “Toxicology” ], mostra, amb 9 herbicides que contenen glifosat (inclòs el Roundup de Monsanto), l’alta toxicitat d’un component anomenat POE-15 (tallowamina polietoxilada). Tot i que les etiquetes dels herbicides sovint no esmenten la presència de components addicionals com la POE-15, aquests són fonamentals com a adjuvants en el funcionament de l’herbicida, ja que dissolen les superfícies amb cera de les plantes i les membranes de les cèl·lules vives, i permeten la penetració de l’herbicida en els teixits de les plantes. Per tant, aquestes substàncies poden afectar a totes les cèl·lules vives, incloent-hi les humanes. No és admissible que la composició exacta del Roundup estigui classificada com a confidencial, com tampoc ho és que els adjuvants sovint estiguin classificats toxicològicament com a “inerts”. Un còctel perillós als nostres jardins i taules L’estudi abans esmentat mostra una toxicitat addicional dels herbicides analitzats del tipus Roundup en comparació amb la ja coneguda toxicitat del glifosat. Però, per tal de declarar com a “segur” l’ús dels herbicides tipus Roundup, les agències sanitàries i ambientals oficials i les empreses fabricants d’aquests productes avaluen els seus efectes en assaigs amb mamífers utilitzant només el glifosat, sense adjuvants, però no els efectes de l’herbicida comercial “complet” incloent-hi substàncies com la POE-15. Per tant, totes aquestes avaluacions, així com les recomanacions de nivells màxims autoritzats de residus d’herbicides que resulten d’elles, són clarament insuficients. L’herbicida que acompanya als cultius transgènics El glifosat, en les seves diferents formulacions comercials, com el Roundup, s’ha estén per tot el món gràcies als cultius transgènics perquè una de les modificacions genètiques més freqüents és, precisament, la que els fa resistents a aquest herbicida. Així, al ruixar una camp d’aquestes varietats amb glifosat moren totes les plantes excepte les transgèniques. Els estudis esmentats sobre la toxicitat del glifosat i el seus adjuvants arriben en un moment crític per a la població europea perquè ara mateix la UE discuteix la possible autorització de cultius transgènics resistents a glifosat. Les organitzacions sota signants exigim que aquests estudis siguin tinguts en compte en el debat sobre aquestes autoritzacions. Processos insuficients Però no només s’ha de qüestionar l’aprovació d’herbicides com el Roundup o de cultius transgènics resistents a aquests productes, sinó també els mateixos mètodes i procediments d’avaluació i autorització. Aquesta revisió s’ha de desenvolupar d’una manera transparent i incloent-hi les diferents posicions de la comunitat científica. Les agències encarregades de l’avaluació dels risc d’aquests productes s’han recolzat, fins ara, en els estudis de Monsanto, i per això, les decisions preses han de ser rebatudes degut a la seva lleugeresa i a les pràctiques secretistes utilitzades, que no permeten avaluacions completes i transparents. L’accés a tota la informació sobre els efectes dels herbicides sobre la salut ha d’estar garantida per llei. Les organitzacions sota signants fem una crida a la revisió del procés d’aprovació de plaguicides que inclogui l’avaluació de la toxicitat a llarg termini de la formulació completa d’aquests productes, tal i com es comercialitzen i s’utilitzen al medi. A més, volem posar en qüestió un model de producció dirigit exclusivament per els interessos corporatius i financers, i que no s’enfoca a garantir un dret humà bàsic com és el dret a una alimentació sana i suficient. Davant d’això, un altre model es troba en perill, un model en el que milions de camperols i camperoles del món produeixen aliments per a la gran majoria de la població de manera sana i respectuosa amb el seu entorn i amb la resta d’éssers vius. El relator de les Nacions Unides, Olivier de Schutter, sosté que l’agroecologia és un mode de desenvolupament agrícola que ha demostrat que pot permetre avançar ràpidament cap a la realització d’aquest dret humà. Aquest model agroecològic és incompatible amb herbicides i transgènics. Organitzacions signants: Amigos de la Tierra Alianza por la Soberanía Alimentaria Córdoba (ASACO) Confederación de Consumidores y Usuarios (CECU) Ecologistas en Acción Instituto de Sociología y Estudios Campesinos (ISEC) Observatorio de Soberanía Alimentaria y Agroecología Emergente (OSALA) Perifèries Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià Red de Semillas Revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas Sociedad Española de Agricultura Ecológica (SEAE) Som lo que Sembrem