Extret de http://esperxatsalhort.files.wordpress.com/2009/08/curs-hort-ecologic1.doc

Cal evitar sempre que sigui possible aplicar productes destinats a matar, ja sigui fongs, microorganismes, insectes, etc doncs ens allunyen del establiment d’equilibris naturals. Cal valorar l’origen de la presencia del organisme que ens afecta, així com avaluar l’abast de les pèrdues que ens produeixen; la presència de un paràsit permet l’establiment dels seus depredadors!
En primera instància cal actuar amb infusions o les diverses opcions que trobem per despistar, desorientar o repel·lir l’atac. Com a sistema aplicar tractaments a base de purins d’ortiga i cua de cavall.


Tractaments naturals de control i lluita

• Cargols i llimacs: llaunes de cervesa amb dos dits de cervesa mig enterrats, rec amb cafè ¼ de quilo per 10 litres d’aigua i regar amb un litre d’aquest cafè per 10 litres d’aigua.
• Pugó: Purí d’ortigues, aigua freda, vapor. Sabó potàssic, Pelitre o rotenona.
• Cucs: manualment, desfer amagatalls... Bacillus thuringiensis.
• Oidios: fongs de pols blanca en carbassons, melons ; 1 litre de llet per deu d’aigua, xerigot de llet, àcid làctic.
• Mildieu: cua de cavall, àcid làctic.
• Aranya roja ( taronja o groga); sovint associat a un excés de sequedat, mantenir el terra humit ( provar de posar mulch).

Pauta d’intervenció enfront un problema de parasitisme o malaltia:

• Lluita biològica introduint espècies antagòniques o depredadores de la espècie.
• Intervenció física, “recollir animalets”, traure parts afectades, posar barreres, cintes engomades de color groc, trampes, etc
• Posar repel·lents a base de decoccions o extractes de plantes
• Insecticides localitzats que no es puguin integrar al medi (matacargols dintre de llaunes de cervesa...)
• Insecticides naturals de degradació ràpida només aplicat sobre les plantes afectades.

Tractaments a l’hort, la farmaciola química de l’hort

Insecticida

• Piretrina i rothenona. És un insecticida potent però no és selectiu, a més es tòxic per peixos i animals de sang freda. És relativament innocu pels humans però cal respectar un període de supressió.
• El nime, és un oli d’un arbre, també és un insecticida general i actua sobre els mecanismes de muda dels insectes i també en el nº d’ous de la posta. Es especialment efectiu en escarabat de la patata. Com a insecticida te un efecte residual força llarg..
• El sabó potàsic és un producte que “ dissol” l’esquelet dels insectes. Es especialment actiu contra la mosca blanca. No és selectiu.
• Bacillus thuringiensis ; és una bactèria que actua específicament en l’estat larvari d’escarabats, insectes i coleòpters. No és selectiu. Actua bé en escarabat de la patata en estat larvari i molt efectiu en l’eruga de la col.

Fungicides

• Àcid làctic; és molt actiu pels mildieus – de tomaquera, vinya, etc- no es detecten efectes negatius (Ecover H2...)
• Sofre; flor o mullàble , és irritant.
• Caldo bordelés; sulfat de coure amb calç. El coure és un metall pesant i per tant és tòxic i és acumulable. No està prohibit en el CCPAE però no és recomanable. Evitar si es pot.
• Oxiclorur de coure; està premés pel CCPAE, s’utilitza per “protegir” les llavors dels atacs dels fongs (?)

Hormones i adobats líquids.
Hi ha preparats d’extractes d’algues que porten un “coctel” de vitamines, aminoàcids, i hormones naturals que estimulen el metabolisme de les plantes. Alguns d’aquests preparats son autèntics preparats amb insecticides naturals - ospooidio, ospomildieu, etc- poden ser efectius, tot i que posen en evidència carències de maneig del conreu.
En qualsevol circumstància només s’aplicaran tractaments o es faran intervencions emparades per la normativa del CCPAE.

El tabac o la Nicotina,
És un insecticida molt potent, no selectiu i no autoritzat pel CCPAE. El fet de que estiguem habituats a conviure amb el tabac afegeix risc al seu maneig doncs no guarda cap relació el seu us fumat amb el seu ús com infusió o decocció amb una toxicitat moltes vegades més alta i perillosa. És molt tòxic pels animals de sang calenta.

Fruiters

En el cas dels fruiters es farà un tractament amb algun fungicida a la tardor quan comencin a perdre les fulles, podria ser àcid làctic o caldo bordelés (sulfat de coure amb calç), posteriorment raspallarem els troncs per fer-ne fora insectes amagats a l’escorça i “pintarem” el tronc amb fang amb xerigot de llet. Farem un tractament de prefloració amb bacillus thuringensis (per les erugues) i si ho apreciem amb essència de neem. Al poc temps del quallat del fruit tornarem a aplicar bacillus thuringensis. Cavarem el terra sota la capçada a la tardor, al pic de l’hivern després dels primers freds moderats, cobrirem la zona cavada amb palla per protegir les arrels del fred. Retirarem la cobertura en sortir de l’hivern i la tornarem a posar quan comenci el calor i sequera a finals de maig o primers de juny.
Preferentment, i un cop feta la primera poda de formació, es procurarà efectuar poda en verd per guiar el desenvolupament de l’arbre, tot i que en principi es procurarà fer una intervenció molt suau i amb poca poda de fusta formada.